|
|
 RECICLAJES Utzon Venturi EMERGENCIAS Mendes Mat/Inmat CONTACTOS Planas Baquero HOSPEDAJE Circo Diccionario L'Informatiu CONTRIBUCIONES Koutoupis Junior Heras Cely CAFÉ-GOURMET Estrevista Invitado HOMELESSPAGE Respiración ANC Ciudad Refugio YOUNG ANIMALS Sept-Oct ARENA DIGITAL Wam-l Invitados y Enlaces Escribir a Wam Escribir a L'Informatiu |
28 habitatges a Ciutat Vella: un edifici que són tres
Presentem, en aquest número, un edifici de 28 habitatges que s'implanta d'una manera molt especial i acurada en un teixit de nucli antic de delicades característiques socials i urbanes. El resultat és una intervenció atrevida que aconsegueix obrir un carrer del barri del Raval a la llum i a l'aire, i, alhora, fa que els nous habitatges gaudeixin d'aquestes millores.  Es tracta d'un edifici d'habitatges situat al carrer d'en Roig cantonada carrer del Carme de Barcelona, destinat a persones les cases dels quals han estat expropiades, ja que estaven afectades per alguna de les actuacions que es duen a terme a Ciutat Vella, i que els seus propietaris prefereixen una permuta per un altre habitatge al barri, més que una indemnització en metàllic. El solar era un rectangle amb poca façana al carrer del Carme però amb un gran front edificable a l'estret carrer d'en Roig. Els altres dos límits deixaven mitgeres i patis de llum al descobert.   L'arquitecte, davant d'un emplaçament d'aquestes característiques, a més a més d'acomplir el programa que li demanava el promotor, s'ha fixat uns objectius urbans, que van una mica més enllà del que és estrictament la construcció d'un edifici: millorar la qualitat de l'espai públic proper a l'edificació, connectar visualment i físicament el carrer d'en Roig amb el carrer del Carme per encomanar la vitalitat d'aquest últim al primer i, finalment, aconseguir una integració del nou edifici a l'entorn edificat. Per aconseguir-ho tenia a favor seu el gran front de façana, on podia actuar, i un programa ni especulatiu ni tampoc rígid que exigia 28 habitatges i el major nombre possible de places d'aparcament en dues plantes, però que no fixava la superfície total a edificar. En canvi, tenia unes normes i ordenances municipals que exigien una edificació d'acord amb les alineacions de vial. El promotor, Procivesa, un cop convençut que el que perdia en edificabilitat ho guanyaria en qualitat --que en el fons és el seu objectiu també-- va recolzar la proposta de l'arquitecte. Quant als obstacles legals, es van vèncer elaborant un estudi de detall, que va permetre canviar les alineacions i posar en norma la volumetria proposada. Una volumetria que convertia el continu edificat en tres blocs independents (lligats només a nivell del carrer d'en Roig pel volum de planta baixa i la galeria coberta de l'entresol) que se separen al màxim possible de l'alineació de la vorera del davant, i que crea un porxo com a solució d'encontre amb el carrer del Carme. Solució que, com a concreció arquitectònica només és vàlida en aquest emplaçament, però que com a actitud (i per què no dir-ho, com a crítica a les ordenances vigents) pot ser ben bé un model a seguir, sobretot en comprovar un cop feta l'obra, que els objectius s'acompleixen gairebé tots. L'objectiu d'esponjament i major qualitat de l'espai públic s'aconsegueix. El carrer d'en Roig es fa més ample, cosa que s'agraeix , i pren més vida, la llum li arriba directament o reflectida a les parets clares de la façana i la galeria coberta que uneix els tres volums redueix la percepció visual de l'edifici al vianant, i fa que el bloc intermedi, reculat, gairebé desaparegui. També és d'agrair que l'edifici es torni a tancar a l'embocadura del carrer del Carme, ja que així es conserva el caràcter més domèstic del carrer d'en Roig i s'evita deixar massa a la vista --com despullades-- les façanes de l'altra banda del carrer, unes façanes que normalment presenten una manca de conservació depriment. En canvi, l'esforç del disseny constructiu per connectar visualment els dos carrers perd part de la seva força a causa del volum de l'entresolat que recupera l'alineació del volum general del bloc de la cantonada. Si s'hagués suprimit aquesta porció d'entresolat (al cap i a la fi, poca superfície) o s'hagués tractat d'una manera més transparent, aquesta intenció hauria estat molt més evident i s'hauria entès molt més bé com a embocadura del carrer d'en Roig, el gran espai sota el voladís, que ara queda una mica desproporcionat, en ser molt alt i molt poc fondo. Finalment, la integració amb l'entorn és molt bona, malgrat el canvi d'escala i el llenguatge modern i net de les seves formes, tan diferents de les dels edificis del voltant. La prova d'això és que caminant pel carrer del Carme, porxo i edifici tenen la particularitat (que jo crec qualitat) de passar força desparcebuts, cosa que no passa en d'altres construccions recents fetes al mateix barri amb llenguatges pretesament més semblants als existents --que sovint es perden en mimetismes absurds i simplistes en els esquemes de façana i en alguns dels seus detalls--, però en els quals, per contra, hi ha tot un excés de voluntat de protagonisme formal en els materials i en els colors de les mateixes façanes, que fan que es vegin massa, i que resulten menys integrats que el que estem estudiant.   Es pot dir que tipològicament l'edifici és l'agrupació de tres blocs aïllats, dos dels quals tenen dos habitatges per replà amb escala central i, el tercer, és una deformació del tipus de quatre habitatges per replà amb escala central, que perd un dels habitatges per adaptar-se a la cantonada i a la mitgera del carrer del Carme. Aquest bloc té un entresolat comercial obligat per la normativa i, per tant, una alçada més que aconsegueix ocultar totalment la mitgera ja citada. A mig fer el projecte, va entrar en vigor la norma que permet deixar oberta l'escala només quan el desnivell a salvar és menor de 12 m. Per complir-la sense canviar totalment el projecte, l'escala del bloc més alt --l'únic que no la complia-- s'obre a un pati descobert a partir del primer nivell. Aquest pati es converteix en el vestíbul d'entrada, on convergeixen les escales dels dos blocs més propers al carrer del Carme. A causa de la complexitat dels volums, la llum crea en aquest espai uns clar-obscurs molt agradables. Els habitatges van destinats a persones que viuen soles, moltes d'aquestes d'edat avançada. Tots tenen un ampli rebedor-distribuïdor que dóna accés a tots els àmbits, menjador-sala d'estar, cuina, bany, safareig, una habitació doble i una de senzilla. A partir d'aquí totes les distribucions són semblants alhora que diferents. Crec que un els encerts més grans del projecte va ser modificar el tipus per adaptar-lo, en cada habitatge, a la seva situació específica quant a mitgeres, orientació, geometria... repartint, girant i desplaçant les peces per aconseguir millor situació, orientació o vistes.   De les distribucions, destacaria com a millor, la situació del rebedor-distribuïdor que estalvia molta superfície de pas, la situació en cada cas de la sala d'estar en la millor orientació respecte al sol i a vistes, amb volums volats que reforcen aquesta intenció, i la connexió entre la cuina i la sala, sempre separades per un envà amb finestra transparent que les comunica visualment i ajuda a fer més gran l'espai de la sala, més aviat reduït. Com a menys reexida, la de l'accés al safareig. No la situació, que és correcta, lluny de la cuina resta protegit de les olors i, per tant, és més efectiu per eixugar-hi la roba. L'accés, però, quasi en tots els habitatges es fa des d'un dels dormitoris, fins i tot en un cas en què el dormitori ventila a través del safareig. També faria notar les dimensions més aviat reduïdes de la sala-menjador en proporció a l'habitatge, a pesar que el programa sigui per una sola persona. Finalment, podríem qüestionar si l'espai perdut en separar l'edifici en tres blocs es compensa amb el fet que que sigui més assolellat i que tingui més qualitat l'espai exterior. Jo crec que en aquest programa, en concret, sí, perquè es constata --i arriba a sorprendre-- que fins el pis més arraconat gaudeix de molta lllum i que els espais exteriors entre els blocs, tot i ser a vegades molt reduïts, alguns més reduïts que els espais de llums tadicionals, no tenen mai l'aspecte de ser closos ni fan la sensació de pobresa d'espais de segona classe, habitual en aquests patis. L'estructura es resol amb pilars de formigó armat amb llums entre 5 i 6,5 m i una distribució bastant uniforme, tot i les diferents alineacions, de la qual no es ressent gaire l'aparcament soterrat. La situació d'aquests, respecte dels sostres, és perimetral i s'inclouen en el gruix de tancament de façana, en cada bloc. Els sostres són reticulars. Un sol element estructural surt fora del que és comú en aquest tipus d'edificis: és la solució adoptada per suportar el voladís, sense cap pilar a la cantonada per voluntat expressa de l'arquitecte. La solució adoptada per suportar un voladís d'aquesta llum (7 m) consisteix a convertir la fulla exterior de tancament de la façana del carrer d'en Roig en estructural, feta de formigó armat, que transforma tota la façana en una enorme pantalla --només perforada per les obertures dels balcons-- i suportada pels dos pilars centrals que emmarquen l'entresolat, de manera que el voladís es compensa per l'altra costat amb un altre voladís, una mica menor de llum, però que ajuda força a reduir els moments. La façana està resolta amb una doble fulla de tancament, l'interior és un envà de 5 cm amb aïllament tèrmic adossat i, l'exterior, una paret de 14 cm que recolza 10 cm al sostre i els altres 4 cm són en voladís, cosa que permet posar una rajola aplacada al cantell del sostre i als pilars per aconseguir una continuïtat de materials de façana. A l'últim nivell, el sostre recula i deixa passar tota la fulla exterior que s'adossa en un ampit de formigó armat de 14 cm de gruix, al qual es confia l'absorció de totes les empentes de la coberta ja que no s'han posat junts de dilatació perimetrals entre el mimbell i el terrat. Aquesta solució s'ha revelat insuficient en algun punt, ja que han aparegut algunes petites esquerdes a la façana a nivell de la làmina de coberta. Cal dir que en projecte s'havia previst situar a l'exterior la fulla prima de tancament recolzada en uns tubs quadrats d'acer galvanitzat, a nivell de cada sostre, i en les llindes de les obertures. En obra, però, el constructor va veure problemàtica la realització d'aquest esquema per la qual cosa es va optar per canviar l'ordre de les fulles. Un cas típic en el qual els coneixements empírics del constructor han prevalgut per sobre de la voluntat innovadora del projectista, en aquest cas encertadament, ja que confiar tota la resistència de la fulla de paret --rígida i prima-- a un element flexible, amb tendència a moure's, fa preveure que les esquerdes no haurien trigat a aparèixer. Pel que fa a la façana, s'ha fet un veritable esforç en el disseny de les obertures, des de la mateixa disposició i forma, que permeten millorar les vistes de les peces principals, fins a la presència dels escopidors d'acer galvanitzat, element molt útil que protegeix les fusteries, passant per la disposició de les persianes de llibret que permeten l'entrada de llum, alhora que donen privacitat, i per la bona qualitat de la fusteria d'alumini amb doble vidre. Les persianes de llibret, de fusta, tenen altres avantatges: d'una banda, es pot simplificar la construcció de la façana en no existir caixó de persiana i, de l'altra, no s'han de fer els registres de les persianes enrotllables a l'interior dels habitatges, sempre difícils de tractar estèticament. L'acabat final de les parets és un estucat de calç absolutament tradicional que en un principi era blanc, però que es va canviar pel beix actual per decisió de l'arquitecte, el qual considerava que el blanc ressaltava massa de les façanes veïnes tot i que, curiosament, algunes tenen el blanc com a base. Es van aprofitar els diners que l'assegurança de l'obra va lliurar per repintar la façana després que uns «elements incontrolats» l'havien empastifada amb pintura i altres productes.   El nivell d'acabats varia de qualitat d'uns elements als altres: la fusteria d'alumini, la fusteria interior i exterior de fusta, a excepció potser de les portes d'accés als habitatges, del mateix estucat de façana i els materials de pavimentació presenten bona qualitat. En canvi, elements de poca tradició al nostre país com ara els escopidors i la coberta metàl.lica de la galeria no presenten acabats gaire bons. Anàlisi arquitectònica: Josep Olivé Procés d'obra i economia: Xavier Oliva Fotografies: Chopo  Un nou àmbit urbà Francesc Compta Gerent PROCIVESA. Promoció Ciutat Vella, S.A. treballa en un ventall divers de tasques, totes encaminades a executar el planejament urbanístic i a promoure el desenvolupament dels diversos usos urbanístics de la zona. La necessitat de proveir d'habitatge alternatiu als afectats pel planejament va comportar haver de concórrer al mercat immobiliari, rehabilitar, agrupar finques i substituir-les per obra nova, i tot amb criteris econòmics de mercat. Amb aquesta acció de rehabilitació integral i substitució de l'edificació existent, Procivesa incideix directament, per tant, en el parc edificat, la qual cosa ha representat assumir la responsabilitat de marcar un llistó de qualitat constructiva i arquitectònica a l'entorn, per les previsibles actuacions per part d'empreses promotores privades. Calia fer una arquitectura «d'autor» lligada al fet que Promoció Ciutat Vella, S.A. exercís de client o propietari, i introduir en el diàleg projectual les necessitats i els criteris emanats d'una visió de conjunt. El cas de l'edifici de la cantonada del carrer del Carme i d'en Roig és potser el més paradigmàtic. N'hi ha, però, de més compromesos (carrer Espasseria cantonada carrer dels Ases), de més «ostentosos» (plaça del Padró-Erasme Janer), de més delicats (carrer Portal Nou, 2 o carrer Cendra, 8) i de més «elementals» (carrer Peu de la Creu, 8-10). Amb tot, el cas que es presenta aquí és el que amb més claredat explicita el missatge. Manté una escala lligada al barri, és formalment actual. La seva arquitectura incideix i conforma un nou àmbit urbà. És possible dur a terme una correcta conservació de Ciutat Vella que la faci atraient al mercat, conservar l'especificitat i introduir les actuals «maneres de viure» i, a més, es pot fer de manera que l'impacte s'estengui a l'espai públic i als edificis immediats. Solució negociada Josep Llinàs Arquitecte. La casa del carrer del Carme cantonada d'en Roig és el resultat d'un conjunt de circumstàncies, cadascuna indispensable per poder arribar al final de la construcció. No hi va haver una voluntat «a priori» de modificar els paràmetres d'edificació del solar, però a mesura que m'endinsava en l'organització de la planta, resistint-me a omplir de construcció la superfície edificable que proposava, la normativa augmentava i vaig anar provant solucions, que solament perseguien una millor relació habitatges-carrer que la convencional i al mateix temps milloraven les condicions urbanes del carrer d'en Roig. Procivesa va acollir amb interès la proposta i, després de diverses alternatives, es va arribar a una solució que feia compatible la disminució d'edificabilitat amb les necessitats programàtiques de la societat. L'Ajuntament, finalment, va assumir també la idea, després de la realització prèvia d'un estudi de detall per encaixar el projecte a la normativa establerta per a aquesta àrea de Ciutat Vella. Ambdues circumstàncies, els dos acords, són alguna cosa més que tràmits administratius ja que penso que la singularitat de la proposta va significar un compromís actiu per part dels responsables de Procivesa i dels responsables municipals perquè el projecte arribés a bona fi, és a dir, a la seva execució. Aquest marc excepcional de circumstàncies favorables està indisolublement lligat al pensament des d'on es va escometre el projecte: solucionar tan sols el cas concret. En circumstàncies urbanes en què es presentava, seria absurd i molt probablement un desastre entendre el projecte com un model extrapolable a actuacions de nova planta en un teixit tan dens, delicat i complex com és el de Ciutat Vella. "Tres en uno" Jaume Martí Aparellador Una part important dels problemes tècnics apareguts en la construcció de l'edifici Carme-Roig, es va concentrar en la fonamentació. Suposo que aquests problemes són habituals en obres ubicades dins la trama del casc antic on, una vegada efectuats els enderrocs apareixen unes mitgeres descarnades i fràgils, amb tota mena d'incidents: esquerdes, humitats, les testes de l'embigat de fusta del veí, etc. I si, a més, l'estudi geotècnic et defineix el subsòl com a replé sense cap consistència, tot això t'obliga a iniciar els treballs amb un cert respecte. Amb aquests condicionants, s'ha de procedir a una excavació de dues plantes de soterranis, resolt el projecte amb una pantalla perimetral i una sèrie de zapilots, això és, petites pantalles aïllades, amb encepats, pels pilars. Prèviament es van fer una sèrie de cales vora les mitgeres que van detectar bancades i murs soterrats que obligaven a desplaçar la pantalla cap a l'interior del solar amb la corresponent pèrdua de superfície dels aparcaments que no es va poder recuperar fins al sostre de la planta baixa, volant els forjats. Les pantalles són de 45 cm. de gruix i 11 m. de profunditat i van ser realitzades en trams de 250 cm. que s'excavaven rasants als murs de fonamentació de les mitgeres amb les consegüents dificultats de moviment de la cullera bivalva. Un cop executades les pantalles i muntada l'estructura auxiliar d'estampiment, es va realitzar l'excavació de les dues plantes de soterrani. A uns 8 m. de profunditat va aparèixer una capa de tortorà de 30 a 50 cm. de gruix totalment consolidada i que feia de contenció natural del nivell freàtic. Una vegada revisats els càlculs de la fonamentació es va considerar oportú recolçar-la a sobre d'aquesta capa en lloc de traspassar-la amb els zapilots. Per tant, es va haver de recalcular de nou tota la fonamentació de l'edifici, resultant una llosa massissa de formigó d'un metre de gruix a la zona del carrer del Carme on les càrregues són superiors, i de 80 cm. a la resta, i tota ella densament armada. Aquest canvi va obligar a reduir l'alçada lliure del soterrani 2, ja que no es va poder baixar a la cota prevista, i buscar noves solucions pels elements especials com ara els fossars dels ascensors que, penjant del sostre, es van reduir a la mínima expressió possible amb planxes metàl.liques en lloc del dau de formigó previst. L'altra dificultat important, encara que potser menys tècnica, fou la derivada de les característiques pròpies del disseny de l'edifici que es podria anomenar «tres en uno», ja que l'edifici s'adapta a la forma rectangular del solar a les plantes soterrani i baixa, però a partir de l'entresòl es desglossa en tres edificis autònoms sense cap mena de relació geomètrica entre ells ni amb el carrer, fet que va implicar un veritable caos al replantejar els pilars. Una actuació singular Jesús Moral Ruiz, arquitecte tècnic Cap d'obra. L'edifici ubicat al carrer d'en Roig cantonada carrer del Carme del barri del Raval de Barcelona, consta de tres blocs independents, A, B i C, amb un total de 28 habitatges, un local comercial a la planta baixa i primera planta del bloc C i dos soterranis d'aparcaments. Es tracta d'un edifici amb estructura de formigó armat, murs de contenció a base de pantalles anclades i llosa contínua de fonamentació. En la primera fase d'obra s'inicien els treballs d'extracció de terres de pantalla de manera alternativa, utilitzant fangs tixotròpics previ al formigonat, per a consolidació de l'excavació, en tractar-se de capes de terreny d'escassa coherència. Les pantalles han arribat al nivell freàtic en la zona d'encastament. ESTUDI ECONOMIC El tipus de marc legal on es desenvolupa l'obra és una «permuta amb dret de vol», en el qual Procivesa abona part del cost de l'obra en forma de sòl i locals del mateix edifici. D'altra banda, és voluntat del promotor que qualsevol desviació derivada de nous conceptes o mesuraments es reabsorbeixi dins l'encaix econòmic de l'obra, la qual cosa esdevé un mètode prou flexible però al mateix temps realista d'encarar aquests problemes. L'anàlisi econòmica per capítols, revela que els costos per metre quadrat de les diferents parts de l'obra són molt a prop dels costos més habituals. No es percep cap desviació en sentit positiu o negatiu, que delati un nivell d'acabats fora de lloc. Cal ressaltar que el projecte contenia una previsió econòmica, per encabir-hi una estació transformadora, la qual cosa contribueix també a la millora de l'abastament elèctric del barri. Un bon nivell de prestacions amb un cost ajustat El pressupost inicial va diferir del cost final en un 3,4%, aproximadament, el qual es pot situar en les actuacions següents: - restes d'antigues edificacions existents per sota de la rasant - millora i adaptació de l'aparcament a la nova normativa - adaptació dels ascensors i els seus recintes perquè siguin aptes per a persones amb mobilitat reduïda, segons la Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques - resituació i adaptació de l'estació transformadora A més, es van fer actuacions complementàries per a la millora dels exteriors: - actuació de millora de les mitgeres veïnes - intervenció sobre les voreres de l'entorn de l'edifici Cal dir que el canvi de sistema de fonamentació, en passar de zapilons a llosa de formigó armat, pel fet de voler-lo recolzar a la capa de tortorà a nivell del terra del segon soterrani, va ser conduït perquè tingués una incidència econòmica inapreciable. Quant a les qualitats emprades en els materials d'acabat i les installacions, destaquen els paviments de terratzo, la calefacció, manetes i aixetes de qualitat mitja-alta, banys amb les quatre peces i totalment enrajolats, igual que les cuines que són equipades amb cuina, forn, campana extractora i armaris alts i baixos. A més a més, hi ha un espai dins l'habitatge per poder-hi estendre la roba. En resum, podem dir que ens trobem davant d'una actuació amb una relació qualitat/preu una mica per sobre dels estàndards de l'edificació de promoció pública, és a dir, un nivell de prestacions mitjà amb un cost ajustat. Però en canvi, per vocació del promotor, posseeix un valor afegit que situem a dos nivells, el més directe de millora de l'entorn proper (l'edifici en si, el pàrquing, l'estació transformadora, les mitgeres, les voreres...) i un nivell indirecte que és la millora del barri per les mateixes actuacions del promotor. RESUM ECONOMIC
|
  |